Un cop més toca llevar-se ben d’hora, dimecres comença amb 6 hores de bus per la “particular” carretera principal Nepalí fins arribar a Chitwan, concretament a Sarauha.
Primera visita al poblet Tharu i a la nit una actuació local en teatre Tharu, força curiosa i animada.
I per fi ha arribat el dia en el que el nostre malefici quedarà esvait per sempre més. Veurem rinoceronts en un hàbitat salvatge!!
Baixem en una precària canoa pel riu Rapti, on segons el guia, alguna vegada es veuen rinoceronts apropant-se a la vora. Aquí no tenim sort, però si que aconseguim veure alguns cocodrils de bon tamany que fan que la barqueta amb la que anem encara sembli més de joguina…i trontolli com una fulla.
Un cop arribat al final del trajecte en canoa, toca endinsar-se a peu dins la selva del parc nacional de Chitwan (on es va inspirar en Kypling en “el llibre de la selva”) on tindrem la segona oportunitat per veure rinoceronts.
Algún kilòmetre més tard, unes quantes sangoneres,
algun porc sanglar i uns pocs bambis són el nostre botí. Aprofito per dir que tot i els més de 30 graus de calor i la tremenda humitat alguns ens hem deixat convèncer per anar amb pantaló llarg i màniga llarga fet que provoca que de “passeig pel bosc” esdevingui més aviat una marxa militar.
El passeig finalitza en un centre on “cuiden” els elefants, tot i que la veritat que fa peneta com els tenen encadenats.
D’aquí, però amb l’esperança encara de poder veure rinoceronts per la tarda, anem a fer un banyet amb elefants. Val, allò era guirilàndia, però ens ho hem passat de conya com podeu veure a les fotos!! Molt recomanable.
I per fi arriba la darrera oportunitat!! El passeig per la jungla sobre un elefant!! Primera sorpresa, a cada “canasta” (4 fustes mal posades ) hi pujen 4 persones i a nosaltres ens toca amb una familia india amb nadó inclós (5 en total) i per més inri ens toca anar d’esquena..(algú dóna més?).
Bé, no passa res, la jungla és enorme i tot i que és faci una mica pesat anar-se menjant alguns “brancazos” i que la cistella fos una mica desnivellada tenim les càmares a mà i llestes per immortalitzar el nostre anhelat unicorn particular. La cosa sembla que es comença a torçar quan papa indi comença amb la versió índia de “un elefante se balanceaba” i gairebé la canta fins al final… Esvaïdes part de les nostres esperances… en un clar del bosc… guauuuu mama rino (evidentment debia ser sorda) amb un rinocerontet!!! Que macus són!!! Va! continuem que segur veurem més! Però no… La resta debien tenir millor la oida i han fugit.
No ha estat l’orgia de rinoceronts que particularment esperava, però almenys hem pogut veure’n.
I ara ja toca acomiadar-se de Chitwan, demà al matí tocar matinar per anar a veure ocells (qui sap si alguna sorpresa més) i més tard agafar l’autobús de tornada cap a Kathmandú, tropecentes hores més d’autobús per la “particular” autopista nepalesa.
Ens acomiadem amb una posta de sol al riu.
P.S.: Afganistan campiona de la copa South Asiàtica. Índia no va tenir res a fer 😉 (2-0).
El reloj de Rigodón 
En un blog que segueixen elements força qualificats, poc és el que jo puc dir de les fotografies. Només que m’encanten. Ës clar que la meva opinió ni està gaire qualificada ni pot ser gaire objectiva. Sabeu que el sentiment em condiciona. Però és igual. SÓN MAQUÍSIMES. I aquests contrallums de la posta de sol em recorden algunes altres d’algun altre meravellós blog de viatges.
Enhorabona pels rinos. Recordo que a Tanzània vaig haver de conformar-me amb una foto en la que amb molt de zoom es veía que el puntet que hi había al fons era un rinoceront.
El bany dels elefants és evident que té molt més de parc temàtic que de natura salvatge, però dóna la sensació que ha de ser divertidísim. Llevat de les cadenes,és clar.
PS. He estat a punt de no assabentar-me de l’éxit d’Afganistan a la copa sud asiática. Gràcies que aquest blog de viatges específicament però de cultura en general, té una especial sensibilitat als temes esportius. Aquesta Merche…
Guapoooos!! Què bò, la canoa és la mateixa que nosaltres vam agafar però a l’elefant anàvem sense xaleco flotador. S’estan modernitzant! 😀
No porteu sangoneres cap aquí eh! Que em fan pànic! 😛