Mascle dominant fent borilles
No fa ni una hora que hem aterrat i ja estem relaxadament remuntant el riu Seikonyer amb el nostre Klotok mentre les darreres llums del dia es van apagant (són les 18:00 i ja es gairebé fosc). Fa caloreta, però la brisa es molt agradable. Una llàstima haver perdut aquest primer dia, però els ànims estan a tope. El primer moment autèntic no triga a arribar quan a ambdues bores del riu comencen a aparèixer les famoses Napah palms, palmeres gairebé sense tronc on fan vida una infinitat de cuques de llum, donant-li a l’escena un estrany aire nadalenc. I precisament amarrats a una d’aquestes palmeres fem la primera nit.
Sueños de “Tanjung Puting”
La nostra casa flotant per dos dies
Tot i estar en plena selva (amb tots els soroll que això implica) dormim força bé. El dia comença aviat (a les 4 ja comença a clarejar) i el primer campament d’orangutans ens espera. El nostre guia “Torris” (El niño…) és molt agradable i rialler (de fet estem trobant que els indonesis són especialment riallers i alegres).
Guia amb Torris pel Seikonyer
Ens mostra plantes carnívores i tot tipus d’animalets fins que arribem a la zona d’alimentació dels orangutans.
Vigilant de la selva
Mare i fill fent un àpat
D’aquí tornem tranquil•lament cap al vaixell on continuem fins al segon campament, l’estrella: Kamp Leaky.
Dinant peix al Klotok
Només baixar del Klotok ja ens fem col•legues de l’Atlas, un orangutan que ens ve a rebre! Moment espectacular. Tot i que en teoria no pots alimentar-los ni tocar-los hi ha guies com el nostre que han estat rangers i els orangutans se li apropen tant naturalment.
El notre col•lega Atlas
Quin tipet
Fent el ronso
Borratxos per la jungla
De camí cap al lloc on donen de menjar als orangutans en Torris ens fa anar per un pas alternatiu de per on està anant la gent, “és més llarg”, ens diu, però us ben asseguro que va valer la pena. Sobretot en el moment que comença a fer una crida estranya i 2 orangutans apareixen balancejant-se entre els arbres. Venen directes cap a nosaltres! I allà ens posem, a jugar amb ells i donar-los mandarines. Ha estat màgic. Després de veure el punt d’alimentació toca tornar.
Merche fent amics
Merche a lo Dra. Dian Fossey
ET
La mandarina imaginària
Fent l’orangutà
Give me my food!
Posant per a la foto
Un amic d’en Torris
Qui és més micu?
Comencem a desfer el camí, una dutxa aprofitant que estem sobre les aigües netes ajuda a refrescar-se.
De camí continuem gaudint de l’ambient selvàtic.
Espiadimonis a Indonèsia
Narigudos
Confluència riu marró amb riu negre
Passarem la nit amarrats al primer camp que hem visitat. Llàstima que al dia següent l’albada ens desperti plovent i no sigui possible anar a veure la sortida del sol des de la torre del ranger on vam pactar amb Torris d’anar-hi. Pintava molt bé.
Ara a esperar l’avió que ens durà cap a Jakarta i d’allà a Denpasar, pas intermig fins arribar a Komodo N.P.
P.S.: Recomanem absolutament els serveis prestats a través d’en Jennie Subaru (trobat a través del foro de los viajeros) per la seva atenció i els serveis prestats.
La tripulació del nostre Klotok
El reloj de Rigodón 
Molt maques. Merxe tinc la sensació que estàs un esglaó per davant del teu “novio” en la escala evolutiva. Les expresions del seu rostre estan més integrades en el conjunt. Això, o és millor actor que tu, davant de la càmera.
Ens han encantat i emocionat una mica. Ens ha faltat una de les cuques de llum. Suposo que amb tan poca llum devia ser difícil captar l’efecte.
Petonets i quedem a l’espera de Komodo.
Antoni
Les cares del vic son tan autentiques com es ell…i aixo es algo que m’enamora d’ell!!!!estava radiant i no te preu veure la seva careta!!jo soc una dona seria..jijih..ja saps Antoniu!!es broma!va ser una passada!!!!!!!!!ens va encantar.experiencia 10!
Hola wapos,
ja veig que us ho esteu passant molt bé. Ha de ser una passada.
Ens encanten les fotos. Victor com va l´objectiu nou?
Molts petons dels tres.
Petonets als 3 i més per la nostra peluseta!