Manuel Antonio, el perfecte fi de viatge

Després d’un inici de viatge passat per aigua i sorpresos per la inflació que ha tingut el país (amb uns preus molt més europeus que sud/centre americans) on se’ns va negar gaudir de Puerto Viejo i Cahuita i d’un fluix pas per Bocas del Toro (gairebé va tenir més gràcia passar aquella rudimentària frontera que les platges en si que vam trobar a posterioritat)…. siguem realistes, Tortuguero i aquelles petites criatures amb closca van salvar la primera setmana.  Pel que fa a la segona setmana li va costar arrencar, ni el cel a Arenal que ens va negar flipar dels paisatges volcànics, ni les condicions del P.N. Las Pailes (gairebé tot restringit per obres) van ajudar. Però almenys si que vam poder assaborir uns banys termals en un riu natural que sota la fina pluja ho feien molt agradable (recordem que la temperatura tot el viatge ha estat sempre força alta) i d’una cavalcada de la qual no esperàvem res i que finalment va ser el més destacable de l’”hacienda Guachiplelín”. Monteverde sense ser una passada va ser prou entretingut però hem de reconèixer que al final el sabor que ens queda després de finalitzar la “honeymoon” a Manuel Antonio és excel·lent. I de bon grat ens haguéssim quedat allà uns dies més. El paratge està totalment integrat amb la natura i si bé és cert que és un parc petitíssim en comparació amb la resta del país la seva ràtio d’animalons és elevadíssima.

_VJP5218

Mussol en mig del caòtic cablejat elèctric

_VJP5220

Mico congo o aullador integrat amb el paissatge artificial

_VJP5391

Micu de cara blanca aquest cop si entre els arbres…

Sí! per fi allà vam poder delectar-nos amb els peresosos de ben a prop. Quina meravella d’animalons, destil·len tendresa per totes bandes.

_VJP5230

Ós mandrós

_VJP5275

La taca groga de l’esquena indica que és un mascle

_VJP5270

i es movien tant a poc a poquet…

_VJP5302

gratant-se

Els mapatges ens van atorgar uns bons moments d’humor quan vèiem com robaven els menjar del desprevinguts guiris que gaudien de la millor platja on hem estat de tot el viatge amb diferència. Ja ho avisaven: no és permès d’entrar menjar dins al parc i les seves platges perquè aquestes bestioles se les saben totes i no tenen cap por però ja se sap com som els foranis…

_VJP5315

Cries d’ós rentador rossegant un plàtan

_VJP5346

Qui creieu que s’acabarà enduent la bossa amb el menjar?

_VJP5349

Efectivament el guiri no tenia res a fer

I la darrera tarda gaudint de piscina i de posta de sol des de l’habitació de categoria superior que ens havien designat gràcies a la condició de “honeymoon” al Parador de Manuel Antonio.

_VJP5456

Posta de sol des de l’hotel Parador

_VJP5415

Vista des de l’habitació

_VJP5452

Iguana als jardins del Parador

Com no voleu que ens volguéssim haver quedat uns dies més gaudint d’aquest selvàtic paratge perllongant el nostre particular estiu al desembre!

Pura Vida i… sobretot… Puro dollar! 😛

_VJP5378

Merche, allà on va fent amics…

_VJP5384

bambi ❤

Advertisements
Categories: Costa Rica 2015 | Etiquetes: | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: