Tot just 150 km separen La Fortuna del P.N. Las Pailas i els cels són totalment antagònics. De 2 dies sense veure el sol hem passat a 2 dies sense veure núvols. A Arenal hem tingut la mala sort de no poder observar el volcà per la persistent boira.
Zona volànica d’Arenal coberta pels núvols. Vista des del llac artificial Arenal
Com a contrapartida podem dir que a la passejada pel parc nacional hem pogut veure per fi la tant famosa granota d’ulls vermells (Agalychnis callidryas) símbol del país.
Granota Costaricense
La resta ha estat un dia passat per aigua.
Caputxeta vermella als voltants del volcà Arenal
Afortunadament la calor es la nota predominant així que hem pogut gaudir de piscina (això si… termal :-P) i d’una experiència més que autèntica de banyar-nos a Tabacón en un riu natural d’aigua calenta durant la nit degustant un ron del país.
Relaxing hot bath in the plaza Mayor
I d’Arenal ben poca cosa més així que ens anem cap a la següent parada volcànica a Rincón de la Vieja, concretament al P.N. Las Pailas. Després d’un trajecte de forces corbes arribem a un paisatge verd però notablement més sec que el bosc nuvolós del que venim. Aquí, la mateixa calor de la resta del país es veu incrementada per la presència d’un sol de justícia. Si a això sumem la visita als voltants del volcà de la Vieja amb l’activitat de fumaroles i llacs bullents així com la sempre calenta pedra fa que la suada sigui considerable.
She is so hot 😛
Una llàstima que no era permés l’accés al cràter per temes de seguretat.
Accés restringit
I per acabar una ruta per la tarda a cavall travessant rius i anant força estona al “trote” visitant la cataracta Victòria i la cataracta Las Chorreras.
Don Quijote y Cocorito en acció
La meva dona llençant-se als braços d’un Guachipelín
Cataracta Victòria
Amor a la Cataracta Victòria
Després d’un 1 de desembre realment calorós no hi ha res com tirar-se de cap a una poza natural ben fresqueta.
Banyet a la Chorrera
No estic tant gordo… És l’efecte de la foto xD
P.S.1: Aquesta és l’amiga que ens estava esperant al capçal del llit ahir… però estava massa cansat per trios així que la vaig acompanyar a fora amablement…
3 eren moltitut…
P.S.2: I aquesta és l’amiga que se li va llençar al coll de Merche al marxar deTortuguero:
Possible ¿Phoneutria boliviensis?
El reloj de Rigodón 
Comentaris recents