Posts Tagged With: Costa Rica 2015

Manuel Antonio, el perfecte fi de viatge

Després d’un inici de viatge passat per aigua i sorpresos per la inflació que ha tingut el país (amb uns preus molt més europeus que sud/centre americans) on se’ns va negar gaudir de Puerto Viejo i Cahuita i d’un fluix pas per Bocas del Toro (gairebé va tenir més gràcia passar aquella rudimentària frontera que les platges en si que vam trobar a posterioritat)…. siguem realistes, Tortuguero i aquelles petites criatures amb closca van salvar la primera setmana.  Pel que fa a la segona setmana li va costar arrencar, ni el cel a Arenal que ens va negar flipar dels paisatges volcànics, ni les condicions del P.N. Las Pailes (gairebé tot restringit per obres) van ajudar. Però almenys si que vam poder assaborir uns banys termals en un riu natural que sota la fina pluja ho feien molt agradable (recordem que la temperatura tot el viatge ha estat sempre força alta) i d’una cavalcada de la qual no esperàvem res i que finalment va ser el més destacable de l’”hacienda Guachiplelín”. Monteverde sense ser una passada va ser prou entretingut però hem de reconèixer que al final el sabor que ens queda després de finalitzar la “honeymoon” a Manuel Antonio és excel·lent. I de bon grat ens haguéssim quedat allà uns dies més. El paratge està totalment integrat amb la natura i si bé és cert que és un parc petitíssim en comparació amb la resta del país la seva ràtio d’animalons és elevadíssima.

_VJP5218

Mussol en mig del caòtic cablejat elèctric

_VJP5220

Mico congo o aullador integrat amb el paissatge artificial

_VJP5391

Micu de cara blanca aquest cop si entre els arbres…

Sí! per fi allà vam poder delectar-nos amb els peresosos de ben a prop. Quina meravella d’animalons, destil·len tendresa per totes bandes.

_VJP5230

Ós mandrós

_VJP5275

La taca groga de l’esquena indica que és un mascle

_VJP5270

i es movien tant a poc a poquet…

_VJP5302

gratant-se

Els mapatges ens van atorgar uns bons moments d’humor quan vèiem com robaven els menjar del desprevinguts guiris que gaudien de la millor platja on hem estat de tot el viatge amb diferència. Ja ho avisaven: no és permès d’entrar menjar dins al parc i les seves platges perquè aquestes bestioles se les saben totes i no tenen cap por però ja se sap com som els foranis…

_VJP5315

Cries d’ós rentador rossegant un plàtan

_VJP5346

Qui creieu que s’acabarà enduent la bossa amb el menjar?

_VJP5349

Efectivament el guiri no tenia res a fer

I la darrera tarda gaudint de piscina i de posta de sol des de l’habitació de categoria superior que ens havien designat gràcies a la condició de “honeymoon” al Parador de Manuel Antonio.

_VJP5456

Posta de sol des de l’hotel Parador

_VJP5415

Vista des de l’habitació

_VJP5452

Iguana als jardins del Parador

Com no voleu que ens volguéssim haver quedat uns dies més gaudint d’aquest selvàtic paratge perllongant el nostre particular estiu al desembre!

Pura Vida i… sobretot… Puro dollar! 😛

_VJP5378

Merche, allà on va fent amics…

_VJP5384

bambi ❤

Anuncis
Categories: Costa Rica 2015 | Etiquetes: | Deixa un comentari

Monteverde (Bosques nubosos, alturas y comparsas navideñas) y llegada al paraíso o Manuel Antonio

Monteverde esta en el culo del  mundo o dónde Dios perdió los pantalones. Subir por su carretera escarpada, sin asfaltar con precipicios que quitan el hipo dejan como suavonas las carreteras de Nepal o algunas de Perú…10 km se recorren en una hora. Y subir de noche aún es más divertido, uno mientras va rezando…o repasando mentalmente los capítulos de su fugaz vida..Pensando.. Sólo un traspiés y…. el chaval se fue por el barranquillo (como decía aquel famoso vídeo de primera).

Monteverde es una pequeña población de la Provincia de Puntarenas, ubicada en la cordillera de Tilaran. La población cercana más grande es Santa Elena. La principal atracción de esta zona es  el bosque nuboso de Monteverde, reserva biológica que se incluye entre las grandes maravillas del país. Monteverde representa el 2,5% de la biodiversidad mundial, el 10% de su flora es endémica, el 50%  de especies de flora y fauna se encuentra aquí. Pasamos dos días, visitando el parque, Vic  hizo canopy… lo que viene siendo tirolina sobrevolando la selva, entre copas de espesos arboles… maravilloso!!

_VJP4759

Canopy d’1 km al bosc nuvós de Monteverde

_VJP4751

Canopy

_VJP4724

Canopy entre els arbres

 

Para mi ir colgado como un chorizo por una cuerda de dudosa seguridad (aunque todo el mundo dice que es superseguro! (Lo se pero yo soy un tanto  Woody Allen!), el caso es que uno va colgado de un mosquetón (que puede fallar) con un arnés oprimiendo sus genitales (inexistentes en aquel momento porque todos van acollonits, por muy superwoman o superman que parezcan!) algunos de ellos a más de 75 metros de altura) durante varios tramos, 18! Y el más largo de 1 kilometro. Evidentemente a mi no se me había perdido nada!!! Abuelas, mujeres gordas y guiris con la piel chamuscada se tiraban felices y despreocupados! Cual Rajoys, digo chorizos!… la vida es bella! A mi no se me había perdido nada allí arriba!

Además paseamos por puentes colgantes… altísimos y colgaditos de arboles que oscilaban más que el Down Jones… yo pasaba rápida y agarrada! No me gustan las alturas!!! Ni un pelo! Reconozco que el paisaje era espectacular.

DSC_1748

Tampoc eren per tant…

En la reserva visitamos un mariposario muy bonito, y de primera mano de Alejandro un naturista muy amable vimos las fascinantes fases de vida de la mariposa, muchas de sus especies de este curioso animal.

_VJP4996

Vestida per fer por

_VJP4973

Papallona de jade

También vimos de muy cerca montones de colibríes preciosos, iridiscentes, coloridos, que zumbaban como insectos en busca de su néctar.

_VJP4865

Colibrí compartint el nèctar amb un parell de vespes

_VJP4799

colibris als seus menjadors

Finalmente los insectos (increíble colección de un gringo, realmente existen insectos enormes y si hubieran salido de sus vitrinas nos hubiéramos cagado encima!). Y por último los reptiles, las mortales terciopelo o equis como la llamaban en Ecuador y Perú, Lora, Oropel, cascabeles, enormes y boas… y la mágica y temida coral….

_VJP5029

Bothriechis lateralis (o lora venenosa)

_VJP5056

Cara de pocs amics

_VJP5034

cascabell enroscada

aparte de un montón de ranitas multicolor y tóxicas…

_VJP5051

Granota vermella que a partir dels 1000m d’alçada perd el clor blau de les potes darreres

En nuestro hotel encontramos mapaches, y por la tarde asistimos a unas comparsas en Santa Elena, en la fiesta de la luz… Mezcla kitch, de navidad, ecoturismo, escuelas, xilófonos gigantes, mayorets apretadas, pechuga y muslo, niños monísimos, batukada y caramelos por doquier! Navidades en manga corta!….

(Futurament els vídeos…)

La llegada a Manuel Antonio ha sido larga pero ha valido la pena. El parador donde nos alojamos nos hace sentir como marajás! Playas cálidas privadas, piscinas rodeadas de selva… como bon vivants hemos descansado de tanto coche… porque a la buena vida una siempre se acostumbra fácil… y mola.

_VJP5152

Honeymoon a la platja Biesanz

_VJP5101

sirena

_VJP5134

Fent el canelo

_VJP5194

Gaudint al paradís

_VJP5160

Merche amb un nou amic (i aquest cop no tenia 8 potes!)

Categories: Costa Rica 2015 | Etiquetes: | 1 comentari

Bloc a WordPress.com.